lunes, 19 de marzo de 2012

Anys de postguerra

La postguerra va ser un període de fams canines, epidèmies, una alta mortalitat i la més absoluta misèria pel fet que la Guerra Civil va assolar a mig milió de vides i va deixar damnificats a quasi la totalitat de la nostra nació.
Segons l'experiència del meu iaio matern, Antonio, quan ell tenia 6 anys, encara recorda les grans conseqüències provocades per un cicló que va arribar a aconseguir els 150 quilòmetres per hora a Cantàbria. Ell vivia en un poble a 36 quilòmetres de Santander, Galizano es cridava, i un dia l'any 1941 i després d'una dura guerra civil, un incendi de xicoteta envergadura, es va convertir en un gegant de foc que devorava tot el que se li posava per davant. Tal va ser l'incendi que les flames van destrossar la ciutat de Santander i les flames es podien observar des del poble on vivien. A part d'assolar Santander, eixe cicló va destrossar moltes cases de pobles pròxims, com el del meu iaio que a causa d'este fenomen va perdre la casa on vivia amb els seus 8 germans i els seus dos pares. Gràcies a la caritat de diverses persones, van aconseguir una vivenda i un treball per a poder mantindre la gran família; així que van haver d'emigrar a la ciutat corunyesa de Ferrol, terra natal del cabdill i extremadament vigilada per les seues tropes i barcos militars de grans mides; però al final van aconseguir millorar les seues precàries condicions, però no durant molt de temps ja que després va haver d'emigrar a França.
També la meua iaia m'ha comptat les seues experiències de la postguerra. Ella va nàixer en un poble molt xicotet cridat Los Ramos a Múrcia on tenia una espardenyeria amb la seua família però la Guerra Civil els va trastornar el negoci i va assumir als seus 7 germans i als seus pares en la pobresa, havent de tancar el negoci i havent d'anar-se'n a Callosa de Segura (Alacant) a treballar des de xicoteta (12 anys) com a serventa en distintes cases del poble. En els anys de després de la guerra, quan ja vivien a Callosa els aliments eren escassos i en tot el municipi no havien productes per a comprar, encara que l'alcalde s'encarregava de repartir alguns aliments indispensables per a la vida quotidiana com a oli o sal. La meua besàvia s'encarregava d'anar cap a l'horta i fer un bescanvi amb els llauradors, en els que es canviava l'oli per farina de dacsa per a poder menjar hidrats de carboni. Quant a la higiene, la meua iaia diu que en el poble només venien sabó molt poques vegades en uns quants mesos, així que quan podien compraven pastilles per a poder llavar-se de forma correcta, encara que no sempre donava per a llavar tota la família.
En fi que la Guerra Civil i els anys posteriors van ser uns anys on els espanyols van patir qualsevol classe de fams canines hagudes i per haver-hi, faltes d'higiene sorprenents i amb l'arribada de Franco, una falta de drets i llibertats pròpies d'una fèrria dictadura.



No hay comentarios:

Publicar un comentario