lunes, 19 de marzo de 2012

''El gelat rosa'' de Mercè Rodoreda (Comentari)

Aquest text és un fragment de l’obra de Mercè Rodoreda anomenada Tots els contes.
Quant a l’adequació pragmàtica podem dir que es tracta d’un canal escrit, preparat, unidireccional, ja que es tracta d’una conversa entre dues persones, a més és multilateral.
És un àmbit d’ús interpersonal pel seu caràcter de diàleg entre la xica i el seu xic.
Quant a la presentació cal dir que no empra en aquest text els sagnats ni manté marges, tampoc columnes, és un fragment de l’obra Tots els contes de Mercè Rodoreda i pertany a Edicions 62 en Barcelona a l’any 1979.
La temàtica present al text és la social per ser una conversa entre dues persones. El seu marc cultural occidental en la Catalunya de finals dels anys 70, no és de plena actualitat i els fets són de l’època de després de la mort del cabdill Franco que va posar una gran censura als països catalans.
La intenció comunicativa del text és divertir ja que conta uns fets d’una parella enamorada a un parc.
Les funcions del llenguatge que predominen al text són la funció expressiva (‘’Ai, el gelat! –L’havia deixat caure expressament per amagar la seva torbació.’’) i la funció fàtica (‘’Què penses?...Jo? No res.’’).
L’estructura textual d’aquest fragment es pot dir que és expositiva i conversacional, a més pertany al gènere de novel·la.
Els participants del text són els següents:
-Dixi:
·     ·Dixi personal: ‘’Jo? No res’’, ‘’Quan tornaré ens casarem’’,   ‘’Jura’m que no te’l trauràs mai més’’.
·     ·Dixi espacial: ‘’Al parc al costat d’ella...’’, ‘’...llac.’’, ‘’...l’entrada del metro.’’.
·     ·Dixi temporal: ‘’...la del 15 de febrer...’’, ‘’A la nit...’’, ‘’Fa dos anys...’’, ‘’Aquell matí...’’.
·     ·Dixi social: ‘’La dona del carretó...’’, ‘’La banda de música...’’, ‘’Els homes, les dones i els infants...’’.
-Impersonalització:
·     ·Exemples: ‘’...s’apropava l’hora de separar-se...’’, ‘’Sembla que no es recordi...’’, ‘’Que fort que m’estrenyia!’’, ‘’Aquell matí que plorava...’’.
-Modalització:
·    ·Substantius valoratius: tristesa, rubor, torbació, por, deliri.
·    ·Adjectius valoratius: trist, artificial, emocionat, alegre, rosa, fosca, descolorit, esfilagarsada, sòrdid, contenta, malalta.
·    ·Verbs valoratius: declinà, jura, velaren, agafats, pren, sentí, adoni, cremar, obrir, esperar.

Quant a polifonia cal destacar que es tracta d’un text amb un narrador que participa a la història i és protagonista i a més té com a receptor a lectors models. A aquest fragment hi ha distints tipus de discursos, com per exemple el directe (‘’Què penses? –li preguntà ell mentre baixaven l’escala del metro.’’) i el indirecte (‘’...li donà l’anell de promesos...’’). La intertextualitat està present a la frase ‘’tocava l’obertura de Lohengrin’’.
La coherència semàntica del text és la següent:
·    ·Tema: La tristor d’una dona al recordar a un vell amor que li va enganyar, al estar amb un nou xic.
   Destinatari: el destinatari és general, és per a tota la gent que es puga sentir identificada amb la autora. 
   Referent: el referent és actual i real.
·    ·Estructura del tema: Aquest text està dividit en dues parts que presenten molts diàlegs entre els personatges principals, el narrador, que és el xic i la xica que menja roses.
·    ·Progressió temàtica: és una progressió constant ja que aporta distintes informacions noves del tema anteriorment citat.
·    ·Isotopies:
-Camps semàntics: ·Colors: groc, rosa, blancs, blau, verda, vermelles, morades.
                               ·Parts del cos: braç, mà, dits, ulls, cabells, cintura.
-Figures retòriques: ·Personificació: ‘’aire trist.’’
                                ·Interrogació retòrica: ‘’Per què et menges les roses?’’, ‘’Et menges les roses?’’.
-Comparacions: ‘’Els homes, les dones i els infants semblaven figuretes que caminessin i somriguessin mogudes per algun mecanisme preciós dintre un paisatge artificial fet per homes de debò.’’
Quant a la cohesió sintàctica podem trobar una modalitat oracional que destaca en el ús de les oracions enunciatives (‘’Havia comprat dos gelats...’’, ‘’Sempre passava igual...’’), oracions interrogatives (‘’Vols que te’n compri un altre?’’, ‘’Per què et menges les roses?’’, ‘’Què penses?’’).
El temps verbal present al text és el temps díctic que té dins els temps present (‘’Té, quin vols...?’’), pretèrit indefinit, pretèrit perfet simple (‘’...sentí com una defallença a les cames.’’) i futur simple (‘’Quan tornaré ens casarem’’); encara que hi ha també temps anafòrics al text: imperfet (‘’Sempre passava igual...’’), plusquamperfet (‘’Havia comprat dos gelats...’’).

Els connectors que destaquen al text són els següents:
·         ·Conjunció: i
·         ·Condició real: perquè
·         ·Condició hipotètica: si, i si
·         ·Temporals: sempre, quan, encara
·         ·Interrogatius: què...?
Quant als procediments de referència podem trobar anàfores (‘’Havia comprat dos gelats i els hi oferia...’’, ‘’...l’obertura de Lohengrin: l’havien escoltada...’’, ‘’...l’anell de promesos...no te’l trauràs...per mirar-se’l...’’, ‘’Té, pren el rosa (gelat)’’, ‘’...l’agafà... (gelat)’’, ‘’Hauré de cremar les cartes. Totes...la del 15 de febrer...’’, ‘’M’agafà el braç...(ell)’’. L’el·lipsi és un procediment anafòric i ja he mostrat alguns exemples abans.
Catàfora (‘’Té, quin vols, el groc o el rosa?...Havia comprat dos gelats...’’).
Tenim també sinonímia: brillant i carbó, fulla de rosa i pètals; repetició: fulla de rosa, Per què et menges les roses?, rosa...rosa; cohiponímia: rosa, groc, blancs, blau, vermelles, verda, morades.
Per acabar amb la cohesió tenim l’ampliació de la informació amb distints apartats:
·      ·Signes gràfics: dos punts (‘’Sempre passava igual: quan...’’), coma (‘’...d’una estona abans, sense anell, àgil i lliure.’’)
·      ·Oracions de relatiu: els diners que ell li acabava de donar.

El text de Mercè Rodoreda explica la tristor d’una xica al recordar mentre estava amb el seu xic per un parc, a un amor passat que la va fer molta dolor i la va deixar amb esperances per a sempre. El record es dona quan la xica recorda la pregunta que sempre li feia el seu xic: Per què et menges les roses?.


No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada